Advent II: Obriu una ruta al Senyor, aplaneu-li el camí

Ja hem entrat a la segona setmana d’Advent. Vivim de ple un dels temps litúrgics més importants i més intensos del nostre cicle anual. Temps per a preparar-nos; temps per a adaptar el nostre ritme, mentre esperem l’arribada del Messies; temps per a gaudir de la preparació, tal com ens recorda l’evangeli d’avui: “Obriu una ruta al Senyor, aplaneu-li el camí”.

Al carrer, als mitjans de comunicació i en l’entorn que ens envolta, tot ens convida a preparar la part més festiva i, especialment, la part més consumista. Hi ha molta pressa i molta pressió. Hem de fer un esforç per a desconnectar de l’entorn i preparar-nos de debò, per sentir plenament en missatge veritable del Nadal.

A casa sempre hem viscut aquest temps amb intensitat, intentant cercar una estoneta de pregària familiar quotidiana. Quan les nostres filles eren petites vam gaudir molt d’un calendari d’advent en el qual, en comptes de llaminadures, a cada casella hi apareixia un conte minúscul que anava explicant, d’una forma molt senzilla, la història de Nadal. Hi apareixien els personatges principals, Josep i Maria, el viatge cap a Betlem, els pastors, els mags, l’estable, l’estrella,…

Després de llegir el mini-conte diari, cadascú compartia una anècdota que havia viscut durant el dia, i donàvem les gràcies a Déu per les coses bones que ens havien passat. Per acabar, un Pare Nostre tots junts. Tot plegat, si fa no fa, uns 10 minuts abans d’anar a dormir. En tenim un gran record d’aquell calendari d’Advent.

Avui que les nostres filles ja viuen fora de casa, fent la seva vida, aquell record ens queda en forma de rutina d’Advent: en acabar el dia repassar el què hem fet, destacar-ne algun fet especial o quotidià i donar-ne gràcies, abans de resar junts el Pare Nostre.

D’aquestes estones de pregària familiar no hi destaquen grans reflexions ni pensaments, però, quan les mirem des de la distància, normalment ens surten idees vinculades als grans temes de l’Advent: l’Esperança, la Solidaritat i la Pau.

Avui també notem que aquests temes estan ben presents en el batec quotidià de la nostra Comunitat. Veiem l’esperança en un món nou, més just, quan notem, per exemple, la implicació de tants joves en la preparació dels Pastorets. Una feinada, un gran esforç creatiu, organitzatiu i, especialment, de dedicació de temps altruista. Tot plegat per mantenir una tradició, que vol dir mantenir la flama de la transmissió de la fe, dels grans als joves, dels joves als infants.

També veiem la solidaritat envers les persones i les famílies amb menys recursos del nostre voltant. El Grup de Projecció és un esperó per a tots nosaltres en la conscienciació que vivim en una societat desigual, on no tots hem tingut les mateixes oportunitats. És important que veiem en els rostres de les persones que més pateixen la intensitat de les crisis concatenades que vivim, els nostres valors de caritat i fraternitat.

Allà on hi ha un grup de persones divers, sovint hi pot sorgir la discrepància i el conflicte. També ho veiem quan parlem dels pobles i les nacions. Per això, ha estat, és i serà molt important que els diferents grups dels Esplais, Catequesi, Joves,... segueixin compromesos en una educació per a la Pau, allà on les diferències s’abordin des del diàleg i la mediació, i es desterri per sempre qualsevol forma de violència del nostre entorn.

L’Evangeli d’avui ens dona una altra pista de com viure l’Advent quan ens descriu com vivia Joan Baptista: “duia una capa de pèl de camell, es cobria amb una pell la cintura i el seu aliment eren llagostes i mel boscana”. És a dir, Joan que vivia intensament el temps d’espera del Messies, i a pesar de la seva popularitat, mantenia un estil de vida auster i senzill. Per tant, l’austeritat i la senzillesa de les nostres trobades i celebracions també ens ajudaran a preparar-nos per a Nadal.

Preparem-nos intencionadament, trobem temps per al recolliment i la pregària, aprofitem per posar en pràctica accions per a l’esperança, per a la solidaritat i per a la pau, i fem-ho d’una forma senzilla. Aquest podria ser el nostre camí cap al veritable Nadal.

Gemma Garcia i Àngel Font

Membres de la Comunitat