Advent IV: "El Déu que consulta"

(Lluc 1:26-38)

Aquest diumenge 4t d'Advent la litúrgia ens proposa el text de l'Evangeli segons sant Lluc sobre l'anunciació. Tradicionalment se'ns presenta Maria com a submisa i obedient, potser per a reforçar una imatge que es limiti al paper que s'ha volgut inculcar a les dones en la societat, però també a l'Església.

Moltes vegades se'ns diu que Maria respon, sense pensar, que serà l'esclava del Senyor. I un imagina a una jove pagesa intimidada, però també un es pregunta: i on està la dona que amb força de profeta proclama la grandesa del Senyor i anuncia que els poderosos seran derrocats i els humils exaltats?

Hi ha, doncs, dues imatges de Maria que els cristians hem d'analitzar i després assumir críticament. La de la mestressa de casa obedient i subordinada, però també la de la profeta inconformista que anuncia un nou temps, un temps de gràcia.

Si jo hagués de triar prefereixo la segona, que, a més, és més coherent amb el tarannà del seu fill, Jesús, qui també va ser desafiador i crític.

Un punt més a favor de la Maria líder i profeta està en el fet que és tot un Déu el que li demana permís, mai l'obliga ni li ordena; la convida, i és Maria qui decideix. Déu, el totpoderós, depèn d'una joveneta.

Que ens serveixi per a recordar que, com Maria, nosaltres hem de prendre les nostres pròpies decisions, que Déu ens convida, ens atreu, però no prescindeix de la nostra llibertat. Per contra, la necessita. Recordem la frase de Sant Agustí: “Déu, que et va crear sense tu, no et salvarà sense tu”. La nostra salvació o la nostra realització són fruit d'un procés conjunt d'interacció de Déu amb l'ésser humà, on cap dels Dos és prescindible.

Daniel Mercado

Jesuïta i sacerdot, Metge. Actualment viu i treballa a Cochabamba-Bolívia, i va ser membre de la Comunitat Cristiana de Sant Pere Claver com a monitor de l’Esplai Lluís M. Chanut entre 2006 i 2008.