Aprendre a mirar en temps de vacances

“Els apòstols es reuniren amb Jesús i li van explicar tot el que havien fet i ensenyat. Ell els diu: Veniu ara vosaltres sols en un lloc despoblat i reposeu una mica. Perquè hi havia tanta gent que anava i venia, que no els quedava temps ni de menjar. Se n'anaren, doncs, amb la barca tots sols cap a un lloc despoblat.” (Mc 6)

Aquesta escena de l’evangeli emmarca molt bé el que podria ser un final de curs de la Comunitat Cristiana de Sant Pere Claver, això sí, uns quants anys després del pas de Jesús per terres de Galilea!

A l’escena contemplem un Jesús que pren cura de la gent, cercant temps i espais qualitatius per descansar, per provocar aquelles converses pendents, on compartir la vida amb autenticitat, temps per fer-nos conscients de tot el viscut, d’alleugerir aquella motxilla que al final d’un curs esdevé massa pesada...

Sí, arriba el temps de vacances, on prendre cura de nosaltres i dels nostres, desconnectant uns dies de la feina, descansant, passejant, lectura reposada, fent esport, retrobant-nos amb familiars i amics, viatjant... Ocasions per fer-ne nous aprenentatges.

I, en aquest sentit, em ve a la memòria aquella història que explica Eduardo Galeano d’aquell noi que no havia vist mai el mar. Un dia el seu pare el porta per primer cop a la platja. Davant l’horitzó immens que tenia al davant, agafa la mà del pare i amb la veu tremolosa li diu: “Pare, ensenya’m a mirar”.

L’estiu esdevé aquest temps privilegiat per aprendre a mirar (contemplar) paisatges allunyats de la nostra quotidianitat. Un viatge a terres llunyanes pot esdevenir ocasió per obrir-nos a noves cultures, ampliar horitzons més inclusius, diversos, com va ser aquella trobada de la dona cananea amb Jesús, ensenyant-li a mirar més enllà de les ovelles perdudes d’Israel (Mt 15).

El contacte amb la natura pot esdevenir per a molts infants i adolescents, un horitzó ben allunyat de la seva vida quotidiana a la gran ciutat, a barris perifèrics com el de la Salut Alta, a Badalona. L’altre dia, amb dues companyes de la Fundació La Salut Alta, vàrem anar a visitar als infants i adolescents que tenim de colònies al Moianès.

Tot fent una sortida amb un dels grups d’adolescents, els hi vaig preguntar com els hi anava aquells dies en plena natura. Una de les noies se’m queda mirant i em diu: “siento como una paz agobiante” i seguidament em comenta que tenen molt poca cobertura... Quina ocasió privilegiada esdevenen aquests dies de vacances per aprendre a mirar altres “pantalles” que no necessiten de les ones; “pantalles” que ens conviden a mirar, a olorar, a escoltar, a tocar, a admirar... “Fixeu-vos com creixen les flors del camp...” (Mt 6). A l’avaluació final de les colònies, van expressar que l’estada se’ls hi havia fet curta.

Durant aquests temps d’estiu, a les misses dominicals preguem per la gent que està de vacances i per aquelles persones que, per raons diverses no les poden fer: raons econòmiques, cura de familiars, malalties...

I l’escena de l’evangeli continua...

“Se n'anaren, doncs, amb la barca tots sols cap a un lloc despoblat. Però els veieren marxar i molts ho van saber; de totes les poblacions van córrer a peu fins allà i van arribar-hi abans que ells. Quan Jesús desembarcà, veié una gran gentada i se'n compadí, perquè eren com ovelles sense pastor ; i es posà a instruir-los llargament.” (Mc 6)

La Capella de Sant Joan Baptista es troba a la carena de la Serra d’en Mena, que separa les ciutats de Santa Coloma (Fondo) i Badalona, un autèntic mirador del barri de la Salut Alta amb una realitat social punyent per a moltes famílies.

Jesús agafa els deixebles i se’ls emporta a unes “mini vacances” per descansar i compartir la missió que tenen entre mans. Però la realitat és tossuda i s’imposa: una gran multitud cerca la mirada compassiva de Jesús i l’escena d’aquesta multitud commou Jesús.

També a nosaltres, en l’acollida de la Fundació i la Capella, ens commou la realitat que viuen tantes famílies del barri que, durant aquests mesos d’estiu, es fa més punyent. L’altre dia m’esperaven a l’entrada de l’església dues dones. L’Elsa, colombiana, havia fugit d’Alemanya on el seu marit l’havia amenaçat de mort. Mari, una veïna del barri que esta sense feina, se la va trobar dormint al carrer, i la va acollir a casa seva on ja hi viuen cinc persones.

A les misses dominicals fem una crida als feligresos perquè ens portin aliments per distribuir a les persones que ho necessiten. La Nelly és hondurenya i te una filla d’un any. El dilluns va aparèixer al despatx parroquial per posar un anunci oferint-se per treballar de neteja o cura de gent gran. Al marxar es va deixar una bossa gran carregada d’aliments, al cridar-la, amb un somriure em va dir que responia a la crida que havíem fet el diumenge per portar aliments.

En Buba és de confessió evangèlica, però des de fa anys ve a la Capella, on s’ha sentit acollit i acompanyat per la comunitat. Feia set anys que vivia en situació administrativa irregular fins que recentment ha aconseguit el seu primer contracte de feina. Un diumenge va aparèixer a missa carregat amb bosses. Portava cava, begudes i coses diverses per a fer un pica-pica i celebrar el seu primer contracte de feina. Abans de marxar ens va deixar un sobre amb un donatiu per la comunitat. A Camerun hi té la dona i tres fills.

Relats de vida que commouen, que ens descol·loquen. La mirada d’aquestes persones situen a l’altre (Altre) en el centre. Escenes que ens parlen de la realitat del Regne, on l’amor és la força que tot ho mou.

Més que mai, ressona amb força a pregària de Jesús:

“T'enalteixo, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè has revelat als senzills tot això que has amagat als savis i entesos”. (Mt 11)

Desitjar-vos un molt bon estiu, que sigui ocasió per aprendre a mirar des del cor.

Quim Pons i Ribas, sj

Educador Social i Teòleg

Jesuïta de la Capella de Sant Joan Baptista de Badalona