Diumenge de Rams: Senyor, que hi vegi!
- Comunitat Cristiana Sant Pere Claver del Clot
- 8 abr 2022
- 3 Min. de lectura
En la meditació de l'encarnació dels Exercicis Espirituals, Sant Ignasi ens proposa veure tota la humanitat en la seva pluralitat, “en tanta diversitat, així en vestits com en gestos: uns blancs i altres negres, uns en pau i altres en guerra, uns plorant i altres rient, uns sans, altres malalts, uns naixent i altres morint, etc.” [106]. Després ens convida a considerar com la Trinitat mira les mateixes persones i el mateix món i com aposta per ell, “Fem redempció del gènere humà”[107], començant la tasca amb l'encarnació del Fill.
Sant Ignasi espera que davant de la contemplació del món i de la humanitat la nostra reacció sigui d'agraïment i que ens unim a aquesta tasca de redempció començada amb l'encarnació del Fill, de Jesús; d'això va la segona setmana d'exercicis.
La vista, la mirada, la contemplació no només és important en els exercicis. En els evangelis, diverses vegades Jesús torna la vista a cecs com a signe de la fe d'aquests o de la seva conversió. Altres vegades es queixa dels qui tenen ulls i no veuen o no volen veure.
Jesús ha tornat la vista a diverses persones, normalment a cecs, però també obre els ulls a altres perquè el món es reveli davant d'ells de manera diferent, com Mateu, Zaqueu, el jove ric… amb el seu sentit profund i de regal a la humanitat, a tota la humanitat. Amb aquesta revelació va també la revelació de la veritable naturalesa de Jesús, la seva relació amb Déu i allò que tots dos esperen de la humanitat.

Pau, pel camí a Damasc, també rep aquesta revelació; s'adona que està cec i després d'un temps recuperant-se recobra la vista, una vista renovada que li permet veure el món amb nous ulls i dedicar des de llavors la seva vida a anunciar la bona notícia de Jesús: que Déu és Pare, que és possible la reconciliació i que tot ens és donat com a do.
Celebrem aquest diumenge l'entrada de Jesús a Jerusalem; és vist i veu la multitud, i en aquesta multitud també hi ha pluralitat. Uns estan convençuts, altres són curiosos, altres enemics…. Però no poden evitar ser testimonis del que està passant: Jesús desperta una atenció que provoca que els qui ho veuen hagin de posicionar-se, i no tots es troben a gust al lloc que els correspon. Mirar Jesús ens confronta amb nosaltres mateixos i demana resposta. És potser més fàcil retirar la mirada, fer com que no ho hem vist, a veure si passa de llarg.
Sant Ignasi, al principi de conversió, busca desesperadament creuar la seva mirada amb la de Jesucrist i es pregunta constantment “què vols de mi”. Va obtenint confirmacions a la cerca fins al moment de la “visió del Cardener.” És en aquell moment que la seva mirada es transforma “no que veiés alguna visió, sinó entenent i coneixent moltes coses […] que li semblava com si fos un altre home i tingués un altre intel·lecte, que tenia abans”. Ignasi rep una nova mirada sobre el món, les persones i sobre sí mateix, que només pot venir de Déu i que serà fonament per a tota la seva vida.
Aquest any en què celebrem els 500 anys de la conversió d'Ignasi, podem sumar-nos a la seva recerca que és també la nostra, fent-nos la mateixa pregunta que ell es feia: “què vols de mi” i donant la resposta del cec de Jericó “Senyor, que hi vegi!” (Lc 18, 41)
Manuel Hernández, sj
Rector de la Comunitat Cristiana de Sant Pere Claver del Clot
Comments