Gràcies Daniel!

El Daniel ens ha deixat. Fa tot just una setmana. Daniel Mercado sj -Danielito per molta gent de la seva Cochabamba natal que l’adorava-, va morir el dia 10, dilluns passat. Estava malalt del cor, i el mes de gener, pocs dies després d’escriure un text preciós per la secció “Pensem-hi” de la nostra pàgina web, que va titular “El Déu que consulta”, va patir un accident vascular cerebral, fruit dels anticoagulants que prenia arran de la seva dolència. Després de quatre mesos hospitalitzat en estat molt greu va acabar tornant cap a la casa del Pare. Per la seva família i pels seus amics massa aviat (com costa entendre i acceptar aquestes coses!)

Entre 2006 i 2008 va formar part de la Comunitat del Clot com a monitor del Centre d’Esplai Lluís Maria Chanut. A la resta de monitors, com a tots els qui vam tenir la sort de conèixer-lo, ens va arribar al cor. Sí, tenia el cor malalt, però tan gran! La seva senzillesa i la seva saviesa -tot i ser molt jove- tenia el poder de canviar la gent que treballava -i creixia- al seu costat. Es va lliurar als monitors i als nens del Chanut, amb qui va viure dos anys meravellosos.

A l’equip que portem la pàgina web de la Comunitat ens agrada mirar la procedència de la gent que es connecta al nostre web. Ho podem veure en un mapa del món on es pot identificar des d’on arriben les consultes. A banda de molts puntets vermells a la zona de Catalunya, sempre hi havia un puntet vermell a Bolívia, a Cochabamba. Sabíem que era el Daniel. Ara sabem que el puntet vermell de Bolívia no es veurà al mapa, però estem segurs que des d’algun lloc del cel ens continuarà il·luminant.

És per tot això, i per l’inesborrable record que va deixar en l’equip del Chanut, que una monitora que va estar al seu costat aquells anys, la Judit, i el responsable de l’esplai d’aquells anys, l’Oriol, li dediquen aquestes dues cartes:

"Passejàvem una nit pels carrers de Barcelona, i de sobte vas deixar anar «los escrúpulos son aquellas piedrecitas de los zapatos que no nos dejan caminar como debiéramos». Si se’m permet entrar en l’àmbit personal, amb aquella frase m’ajudares a prendre una de les decisions més importants a la meva vida.

I és així, amb poques paraules, senzilles, i amb aquella humilitat que feia que els que estàvem a prop teu t’escoltéssim amb tota la força. Perquè als monitors del Chanut, aquells anys, la vida ens va regalar tenir a prop un savi que ens apreciava i estimava, i quin regal. De to profund, des del primer moment vas voler ser un monitor més, que admiraves i estimaves tot allò que construíem plegats.

Vas deixar petjada en tots nosaltres i malgrat la distància geogràfica hem pogut seguir comunicant-nos amb tu i també rebent algun dels teus consells, mitjançant les xarxes socials. I també vull dir-ho, suport incondicional que ens transmeteres durant la tardor del 2017 i els temps següents, perquè apreciaves i estimaves tot allò que construíem plegats.

Els qui t’hem conegut sentim tristor, hauríem volgut poder tornar a veure’t i escoltar-nos. Ens queda el teu mestratge i el teu testimoni de vida lliure, humil i profunda.

Descansa en pau Daniel!"

Oriol Boixareu i Pallarès

Ex- Monitor i Responsable del Centre d’Esplai Lluís M. Chanut

"Estimat padrí,

M'ha quedat pendent venir a veure't a la teva terra.

Es fa molt difícil que marxis des de tan lluny.

M'hagués agradat poder acomiadar-te com cal, però la distància ho ha impedit i la tristesa és més profunda.

Llegeixo i rellegeixo l'últim correu que em vas escriure i penso que el guardaré com un tresor. Paraules senzilles d'una persona que estimo amb tot el cor.

Gràcies per la teva humilitat, senzillesa i saviesa.

Per a molts de nosaltres, el teu pas per l'esplai Chanut va ser una llavor que vas saber cuidar i regar.

Sense grans discursos ni consells extraordinaris, ens vas saber acompanyar i transmetre, igual que Jesús, un estil d'educar i de viure la vida. Gràcies.

Avui, la meva professió i vocació, així com la manera d'educar en família, estan inspirats en aquesta llavor que tu vas sembrar. Gràcies.

La teva estima incondicional, els teus silencis, les teves mirades, la sinceritat i també la fermesa formen part d'aquestes arrels que formen el nostre jo més íntim. Gràcies.

Sovint, diem que no seriem qui som si no haguéssim estat a l'esplai, però en realitat el que ens defineix són les experiències i vivències compartides i els testimonis de vida de treballar amb persones com tu. No és que siguem qui som per "l'esplai ", som qui som per la vida amb els infants i joves i per fer camí amb persones com tu. Gràcies.

Estic segura que aquest estiu, a les colònies, brillarà un estel més al cel estrellat de Viladrau i que tot anirà bé.

I també estic segura que els que vam compartir camí amb tu vam tenir la sort d'aprendre a ser més crítics i més humans amb el món que ens envolta.

T'estimo Daniel!"

Judit Vilaclara i Verdú

Ex- Monitora i Responsable del Centre d’Esplai Lluís M. Chanut