La Mare de Déu de l’Alegria

Aquest dissabte 12 de febrer, els dos esplais de la Comunitat Cristiana de Sant Pere Claver del Clot celebren, com cada any al voltant d’aquestes dates, la festivitat de la Mare de Déu de l’Alegria. Ara fa 25 anys, la Fundació Pere Tarrés va decidir convertir-la en la patrona dels esplais.

Enguany, aquesta celebració serà la primera que es farà amb la totalitat dels membres de cadascun dels dos esplais des de l’inici de la pandèmia, tot i que encara no es celebrarà de manera conjunta. El CE Lluís Maria Chanut començarà l’activitat dissabte al matí i el CE Joan Suñol la completarà a la tarda. Es tracta d’una fira d’activitats diverses per grups d’edat, a través de la qual hauran d’esbrinar perquè la Mare de Déu de l’Alegria ha perdut el cor i, per tant, l’esperit de l’esplai, i com el poden recuperar, cosa que acabaran fent conjuntament entre els dos esplais.

Però quina verge és la Mare de Déu de l’Alegria? On la podem trobar? Per què se la considera la patrona dels esplais?

Tiana, ermita de la Mare de Déu de l’Alegria

De Mares de Déu de l’Alegria n’hi ha diverses, però només hi ha una ermita que se’n digui: concretament l'antiga església parroquial de Tiana que, com a tal, està documentada des del 1018 (fa més de mil anys!). Sembla que va ser construïda sobre les restes d'una vil·la romana. Un nou temple romànic va ser consagrat el 1104. L'edifici actual és del segle XVI, si bé molt reformat i ampliat durant el segle XVIII (a la façana hi ha la data de 1729). Els documents més antics que fan referència al culte a la Mare de Déu de l’Alegria són de la segona meitat del S. XVII. El 1673 Marianna, muller de Benet Riera, fa una deixa testamentària per la celebració d’una missa a l’altar de l’Alegria. Posteriorment, els anys 1695, 1697 i el 1710 també hi trobem altres donacions semblants.

El romiatge en honor a la verge té lloc el dilluns de Pasqua Florida, malgrat que la celebració que fan els esplais té lloc en dates molt variables, des de desembre fins a maig.

Fragment dels Goigs de la Mare de Déu de l’Alegria de Tiana

Vos aclamaren Patrona els pescadors de Montgat que vostra mà auxili els dona en els temps de tempestat. Una antiga confraria vostre poder diu arreu: Oh Verge de l’Alegria ! oïu sempre nostra veu.

A la capella de can Duarry de Sant Pere de Premià (Premià de Dalt) també s’hi venera la Mare de Déu de l’Alegria.

Capella de can Duarry de Sant Pere de Premià (Premià de Dalt)

Mare de Déu de l'Alegria de la capella de Can Duarry

Goigs a la llaor de la Mare de Déu de l’Alegria, que es venera a la capella de can Duarry de Sant Pere de Premià

Puix que sou Llum i Harmonia

i l'Alegria és esplai

Oh! Verge de l'Alegria

no ens deixeu ara ni mai.

Quan floreix la primavera

i és tot ple de cants d'ocells,

quan s'obre la rosa vera

i al camp hi ha els colors més bells

tot és goig i és harmonia,

la vida és com un desmai.

...

Feu que si hem de tenir penes

i ens cal que passem dolors

ens semblin suaus cadenes

com enviades per Vós,

i si ens entra melangia

—no tot sempre ha de ser gai—

Oh! Verge de l'Alegria

no ens deixeu ara ni mai.

Potser, aquest segon vers d’aquests Goigs “i l’Alegria és esplai” (tot i que aquí, la paraula esplai té el significat de la primera accepció del diccionari: “Acció d’esplaiar o d’esplaiar-se”), juntament amb la referència a l’alegria, que no deixa de ser un dels objectius principals que cerquen els esplais per als nens que hi acudeixen, devien ser els elements que van propiciar que s’atorgués a aquesta Mare de Déu, el patronatge dels esplais, especialment aquells del MCECC.

També a la Catedral de Barcelona, en una capella lateral, s’hi pot trobar una altra Mare de Déu de l’Alegria.

Mare de Déu de l'Alegria de la Catedral de Barcelona

Tant a la Mare de Déu de la Catedral de Barcelona com a la de Premià de Dalt es pot veure que el Nen Jesús apareix de cara a la Verge, donant l’esquena a qui la contempla. Diu una llegenda que un ric cavaller va prometre amor etern a una donzella pobra a la Catedral i que, en no complir la promesa, el Nen Jesús va girar-li la cara literalment. Sembla, però, que finalment el cavaller es va penedir de no haver complert la promesa i es van acabar casant... però el Nen va romandre d’esquenes!

Finalment, a Lloret de Mar hi ha el Santuari de la Mare de Déu de les Alegries, que va ser la primera parròquia de la vila, des que va ser consagrada, el 1079, fins al 1522, quan es va inaugurar una nova parròquia a prop de la platja.

La imatge de la Mare de Déu de l’Alegria que utilitzen els esplais no es correspon, però, amb cap de les que hi ha a les tres esglésies que hem explicat. En aquest cas porta un llum d’oli en una mà i amb l’altra abraça un Nen Jesús ja crescut que porta un colom entre els braços.

Aquesta representació ens transmet la idea que la Mare de Déu il·lumina el camí dels més petits, els acompanya i els anima a que estimin la natura.