Notes per a salut i fe

Mt 8,14-17; Mc 1, 29-31; Lc 4, 38-41 Quan va anar-se’n de la sinagoga, entrà a casa de Simó. La sogra de Simó tenia una febre molt alta, i van demanar a Jesús que fes alguna cosa per ella. Jesús se li acostà, va increpar la febre, i la febre la va deixar. Ella es va aixecar a l’instant i es posà a servir-los.

És bo trobar una breu lectura de l’evangeli per adonar-nos de la fina frontera que hi ha entre la salut i la malaltia i entre la fe i la increença. Per això ens servim avui d’un relat de l’evangeli de Marc. El fragment de la guarició de la sogra de Simó és el més breu dels miracles dels evangelis que ens ha arribat i l´únic on un reduït cercle de deixebles hi és present. Molt d’acord amb l’extrema concreció literària de Marc, tres versets contenen tots els elements que el fan un passatge guaridor: la presència de Jesús, la situació de la malalta que obté la guarició i la seva confirmació fent un servei posterior.

Efectivament, la narració dibuixa un perfil ben sobri on es fa palès un redactat nu de diàleg. L’acció esdevé en una casa que és per a la tradició evangèlica el lloc on es feia el culte i la catequesi de les primeres comunitats en el temps en el que es va redactar l’evangeli. Veiem que l’acció de Jesús es diversifica. Ja no es tracta de predicar en una sinagoga. Ara la bona nova arriba a una casa particular, és a dir, un lloc de trobada comunitària. Després d’aquesta guarició individual feta en un marc més aviat privat, els següents versets (Mc 1, 32-34) ens mostraran guaricions nombroses, en espais oberts i en públic.

En aquest context, Jesús irromp amb un primer miracle en presència dels deixebles i a petició d’ells: no pot haver-hi ni millor mestratge ni millor catequesi que veure i sentir el mestre creant el Regne. I sorprenentment, el gest de guarir que fa Jesús no conté cap pregària; tan sols se’ns ofereix el gest d’acostament i una breu increpació. El text només diu que la febre abandona la malalta i a continuació s’aixeca. No passem per alt que el verb «aixecar» que aquí trobem pertany al vocabulari propi de la resurrecció que Marc ens anticipa i anuncia.

Hem de llegir bé. Davant de Jesús, el mal corporal desapareix, igual que l’esperit maligne surt d’una persona posseïda en els versets anteriors al fragment que ens ocupa. Llavors la sogra de Simó es posà a servir tot i que no sabem si va fer-ho de manera permanent. Tanmateix, és una actitud que encara avui és ben valorada. El missatge d’aquesta testimonial guarició el podem rebre com un avís per a totes aquelles persones que havent estat algun cop malaltes hem rebut la visita o el consol d’altres. El servei és el resultat d’una actitud d’agraïment i una crida a fer conscient i present el Regne de Déu.

Durant l’any 2021 se’ns convida a rellegir breument i diverses vegades aquest interessant fragment de Marc perquè hi ha escrit entre línies el mateix Regne de Déu. Ens hi podem empeltar mirant el gest de Jesús, sentint la seva pròpia veu, olorant la flaire d’una estança emmalaltida a tocar de la mort. Tocant el dolor de la malaltia. Assaborint l’amargor de la malaltia i la dolçor de la guarició. Amb Marc, podem posar tots els nostres sentits des del primer moment en aquest relat que ve de més endarrere i va més enllà del què se’ns ofereix: la crida dels primers deixebles, el pas per la sinagoga i per la casa de tots fins arribar a la notorietat pública de Jesús.

El breu relat de Marc ens mostra l’autoritat de Jesús i és una proclama a tenir fe en ell, amb salut i sense salut. El text sembla una crida més per a aquelles persones que tenen fe mentre el segueixen i per a aquelles persones que l’han perdut. Aquesta és l’autoritat de Jesús que ens vol mostrar l’evangelista Marc.

Rafael Abós i Herràndiz

Metge i Animador de la Fe del Centre d'Esplai Lluís M. Chanut