Quaresma I: Descobrim FOTINA

Reflexió sobre la vida de Fotina i la seva relació amb Jesús

Dona’m aigua!

Senyor per què em dius dona’m aigua?

Per què em preguntes com em sento?

Jo no soc mereixedora d’aquest gest, ni de la teva atenció.

Per què em dediques temps, a mi que soc samaritana?

Jo que he generat conflicte i he pecat; la meva vida és plena de violència, menyspreu, d’anar i venir i sempre rebent cops; això em fa estar realment cansada.

Ploro sola, Senyor. Cada vegada que em trepitgen, cada vegada que m’ofeguen o em silencien. I mai ningú m’havia preguntat com em sento.

Al principi he pensat que volíeu aigua i que estàveu cansat de caminar.

Dona, dedica’m temps!

El meu sentit de fons és oferir-te a tu aigua viva.

Ens els teus ulls i les teves paraules hi ha molta set de vida i ets tu qui tens set, però  d’una altra manera de viure i entendre la vida.

Tots els qui beuen aigua d’aquesta font tornen a tenir set, però el qui begui de l’aigua que jo li donaré, mai més no tindrà set; d’ella brollarà vida.

Perdona’m Senyor. Gràcies per confiar en mi. Amb les teves paraules et reconec com aquell qui ha vingut per salvar-nos.

Reflexió de la Pasqua i resurrecció des del mateix personatge

Jo us dic: alceu els ulls!

Tots nosaltres tenim set; tota la humanitat en té.

Quan Jesús em demana aigua ja havia fet néixer en mi el do de la fe, el simple fet de sentir la necessitat de Déu. La fe és la resposta a l’amor que Déu ja ens ha adreçat.

Amb la Pasqua i Resurrecció, Déu ens permet dialogar amb ell, perquè sempre hi ha alguna cosa que va per nosaltres i ens interpel·la. I a través d’aquest diàleg ens fa avançar, fer camí, créixer i transformar-nos.

Ens dona una oportunitat per revisar com anem, per refer forces, per convertir-nos de nou.

El que Déu ens vol donar en realitat és la plenitud que arribarà un dia, quan ressuscitem, quan estiguem davant d’Ell i visquem amb Ell per sempre.

Déu és amb nosaltres, Ell ens estima i ens acompanya aquí, en el nostre dia a dia.

On hem d’anar a parar és a poder fer la mateixa afirmació que feren els samaritans després d’escoltar el testimoni de la dona: «nosaltres mateixos l’hem sentit, i sabem que aquest és de debò el Salvador del món». Reconeixem a Jesús com aquell qui ha vingut per salvar-nos.

Déu se’ns fa proper, dialoga amb la humanitat, sigui amb qui sigui. Trepitja el terreny i no es desentén de les nostres necessitats, malgrat que ens ha donat llibertat i som nosaltres qui decidim si volem acostar-nos-hi, o no.

Ens hi preparem al llarg de tota la vida.

Amb la seva força ens ha creat i amb la seva debilitat vingué a cercar-nos.

Ell sempre ens té preparada la millor aigua que mai puguem beure.

Lourdes Joseph i Munné

Membre de la Comunitat Cristiana Sant Pere Claver del Clot