Quaresma I: Quaresma i les noves oportunitats

Un molt bon amic i poeta, en Jordi Cots, va publicar a finals dels anys quaranta un breu recull de poemes. El que serveix també de títol del llibre –‘Fidelitat’– m’ha vingut al cap amb les lectures del primer diumenge de Quaresma. El poeta escriu:

“Serà una lluita de fidelitat. Serà una pluja en totes les finestres, sobre la terra, i sobre els cors eixuts.”

La fidelitat, per part de Déu, la reconeixem en l’aliança amb Noè i tots els éssers vius, a la primera lectura del Gènesi. El salm també parla “d’amor fidel” per part del Senyor. Davant de l’amor rebut, incondicional i per sempre, podem restar indiferents? L’aliança és una crida a la reciprocitat.

En el poema de Cots hi ha un altre element que trobem a la primera carta de sant Pere: l’aigua que ens renova, “l’aigua que prefigurava el baptisme” i que el poeta fa caure “sobre els cors eixuts”.

Comencem la Quaresma, temps de segones oportunitats. Pot ser un temps per fer que aquesta aigua cali ben endins. Un temps per guarir tant de mal afligit, per recordar prioritats i fer-hi lloc a les nostres vides. Però també un temps per fer silenci, per escoltar i comprendre. “Feu que conegui, Senyor, les vostres rutes, que aprengui els vostres camins”, resa el salm.

Tenim una guia per a aquest camí cap a la Pasqua: la de l’amor incondicional. I el desert ens ajuda a mantenir-nos a prop del nucli fonamental, a recuperar l’essència, a despendre’ns de tanta cosa supèrflua. D’alguna manera, hem de deixar de ser aquests “esperits empresonats, que s’havien resistit a creure”.

Lleugers d’equipatge, el camí deixarà de ser feixuc. La mateixa pràctica del silenci ens obre a una nova consciència. I ens prepara per a comprendre què vol dir Jesús quan anuncia que “ha arribat l’hora”. Sobren excuses, calen compromisos. Toca fer gestos, renúncies i opcions.

Quines? Des de viure amb més sobrietat, perquè els recursos de la terra abastin a tothom, fins a reservar més temps de qualitat per als altres. I des d’una perspectiva global, transformar petits hàbits perquè ningú quedi enrere.

L’aliança, ens recorda el Gènesi, sempre és a favor de la vida. Déu somia un hàbitat on la convivència entre els diferents éssers vius és possible. Ens ho recorda el papa Francesc a les darreres encícliques.

Caminem amb l’esperança de la Pasqua, moguts per la força de la fidelitat i agraïts a un Déu que, una vegada més, ens brinda noves oportunitats.

Laura Mor, periodista i editora

Directora de Catalunya Religió

Membre de Justícia i Pau Barcelona

Ex Monitora de l'Esplai Joan Suñol

Catequista a Santa Maria de Llerona