Quaresma II: Viure transfigurat

Aquest segon diumenge de quaresma llegirem a la celebració de l’Eucaristia el fragment de la transfiguració de Jesús (Mc 9,2-8). Podem traduir aquesta paraula com “més enllà de l’aparença”. Als deixebles se’ls hi regala una capacitat d’intuir, més enllà o més endins (trans) de la aparença de Jesús (figura) la presència d’un immens misteri que el teòleg Leonardo Boff formulava així: “tan profundament humà només ho pot ser Déu mateix”.

Nosaltres desitjaríem rebre també aquest regal. El regal d’anar per la vida sostenint una mirada transfigurada, una mirada que sap veure més enllà i més al fons del que apareix. De la mateixa manera que Jesús va saber veure que aquella pobra dona que donava tres monedes petites, una almoina aparentment ben minsa, estava donant tot el que tenia, cosa que els fariseus no van saber veure (Lc 21,1-4). Desitjar i acaronar aquest regal és ja un primer pas per rebre’l. I aquest regal ens permetrà, poc a poc, saber veure, per exemple, més enllà de les llums aclaparadores i enlluernants dels neons urbans, la tènue, suau i tendre llum dels estels; més enllà del captaire brut que jeu a la cantonada del carrer, a una persona amb la seva dignitat dempeus i, encara més enllà, a un germà que em necessita (i potser també jo el necessito a ell); més enllà del que “ens deuen” per dret – i sovint exigim amb vehemència – el que rebem gràcies al treball dels altres – i que sovint agraïm ben poc -. En definitiva, mirar transfiguradament ens possibilita percebre en el gra ensorrat a la terra la potencial espiga, en les petites morts quotidianes una promesa de vida que despunta, i en la mort definitiva, una germana, com deia Sant Francesc, curulla de Vida.

Però, a més a més, quan més transfigurada va esdevenint la nostra mirada també més transfigurat pot resultar el nostre viure. Entenc per un “viure transfigurat” aquell que va més enllà de la “figura” – malauradament tan estesa – del que viu per a dominar, conquerir, posseir, depredar (als altres, a la terra, a sí mateix...) i s’endinsa en la “figura” del que viu per cuidar, acaronar, agrair (als altres, a la terra, a sí mateix...). És aquest un viure “sacramental” que en tot sap veure la sagrada petjada/presència de l’Amor de Déu. Quan això ens comença a succeir, les petites coses de cada dia es revesteixen de gran significació, deixen de ser trivials, anodines, rutinàries... Com deia Santa Teresa: “entre los pucheros también anda Dios”. O com m’agrada dir a mi: podem fer i viure extraordinàriament el que és ordinari.

Curiosament el text que comentem de la transfiguració de Jesús té lloc tot caminant, al bell mig de l’ordinari de la vida. I Sant Marc té cura en remarcar a l’inici del text que va passar “sis dies desprès”. Es a dir: al setè dia! El dia de la plenitud de la creació! Com dient-nos: estem davant d’una nova creació! Estem cridats – com Jesús – a deixar-nos re-crear per Déu a fi d’esdevenir criatures noves! I, per a això, no cal esperar als darrers temps, perquè la recreació comença aquí i ara, en el quotidià de les nostres vides que, per més vulgars que ens puguin semblar (aparentment) estan carregades de potencialitat, de promesa, de novetat possible... cada dia! Cada dia és el setè dia. Cada dia som cridats i convidats a “mirar més enllà de les aparences”, a “viure més enllà de la superficialitat”, a viure centrats en una Presència que ens és essencial; invisible als ulls però visible en els efectes del foc i del vent de l’Esperit.

Per acabar us proposo fer un petit i senzill exercici. Es tractaria primer de mirar endins, i segon de copsar en profunditat, la quantitat de vida amagada (però present!) que hi ha en cadascun dels petits objectes que teniu a la vostra habitació. Cadascun d’ells us portarà, a la memòria i al cor, vitalitat, presència, amor rebut i/o entregat, relació, paraules, sentiments pregons... Cadascun d’aquests objectes és un petit sagrament que avui continua essent eloqüent i que demana el sapigueu copsar amb mirada transfigurada. El que està “més enllà” en cadascun d’aquests petits objectes és quelcom present i viu avui, i continua reclamant de vosaltres un viure també transfigurat.

Carles Marcet

Jesuïta. Membre de l’equip de jesuïtes del Centre Internacional d’Espiritualitat Ignasiana “La Cova de Sant Ignasi” (Manresa)